Gestionar la frustració

Els cràckens, que van decidir (abans que comencés la regata) que seguiria el vaixell Hugo Boss ens informa que se'ls ha trencat el màstil i que, per tant, van haver d'abandonar. Això provoca dues reaccions a l'aula. La primera i més directa és la preocupació de l'equip dels cràckens per  "haver-se quedat sense vaixell per seguir". Però els assignem el seguiment d'un altre veler: el Neutrogena.L'altra reacció va ser la perplexitat. Als àncores aventurers els va sobtar que el vaixell favorit (un dels més nous) fos el primer en haver d'abandonar. Per tant, vam aprofitar la situació per reflexionar sobre aquest sentiment tan difícil de gestionar: la frustació. Així, d'un en un vam començar a explicar situacions en què la vida (lesions, malalties, morts, vicissituds econòmiques...) ha provocat que haguessin d'abandonar alguna cosa (un viatge, un esport, una afició, un institut...).  I de com ens hem sentit en aquest moment. Aquí hi anoto una conclusió molt interessant d’una alumna dels Sailing: "La Barcelona World Race ens ha servit per ser empàtics amb els dos regatistes de l'Hugo Boss i per entendre que hi ha coses a la vida que no depenen de nosaltres, però que, en canvi, sí que és a les nostres mans decidir de quina manera ho afrontem."

Tags_blog: